La mantega i la margarina són els dos greixos més utilitzats en tot el món. Fa anys, es va posar de moda substituir la mantega per la margarina com a alternativa saludable per a cuidar el colesterol. Avui m'agradaria parlar-vos de les diferències entre una i altra, de manera que pogueu decidir quina utilitzar per vosaltres mateixos.

MANTEGA:
Procedeix del greix de la llet passada per un procés de pasteurització, centrifugació i sedimentació. Conté proteïnes i minerals per ella mateixa. Aliment alt en caloríes (750 cada 100 grs). Conté greixos saturats que provoquen colesterol, hipertensió, obesitat...

MARGARINA:
Procedeix d'olis vegetals ( moresc, girasol, soja...) sotmesos a un procediment industrial d'enduriment anomenat hidrogenació. No conté vitamines ni minerals si no els hi són afegits.  Aliment molt alt en caloríes (900 cada 100 grs). Conté greixos vegetals insaturats no tant perjudicials com els de la mantega. 
Hidrogenació: consisteix a injectar hidrògen als olis vegetals per a que es solidifiquin, convertint-los en greixos “trans”, que tenen el mateix efecte dels greixos animals, provocant efectes nocius pel metabolisme.

Desafortunadament, la legislació encara no obliga a posar a les etiquetes res del procés químic al que s'ha sotmès la margarina ni sobre com és de perjudicial per a la salut. Mentrestant, i dins les margarines, podem escollir entre dues alternatives més “saludables”:
            les no hidrogenades (es fabriquen amb olis sòlids en estat natural, per tant no han de sofrir el procés químic per endurir-les).
            les que contenen fitoesterols (s'hi afegeixen substàncies que redueixen el nivell de colesterol a la sang).

I com a opinió personal, no importa tant si es consumeix mantega o margarina sinó la quantitat que s'ingereixi, ja que cal evitar-ne l'excés. I si el que voleu és mantenir uns nivells de colesterol saludables o una figura esbelta, no queda més remei que excluir ambdues de la vostra alimentació. Això si, si us decidiu per la mantega, que sigui ecològica, provinent de vaques sanes i que hagin tingut una vida feliç :)

Bàsicament, existeixen dos tipus de llevats: el fresc i el químic.

LLEVAT FRESC:
També anomenat de forner.es tracta d'un organisme viu, concretament un fong unicel.lular (el més utilitzat és del gènere Saccharomyces cerevisiae), que fermenta els sucres i els transforma en diòxid de carboni i etanol (o el què és el mateix: es menja el sucre i es tira pets). A més a més, la fermentació confereix un sabor i una olor molt característics a la massa.
Aquest llevat treballa bé entre 20 i 40º; a menys temperatura s'atura (però es manté viu), i a partir dels 45º es mor. O sigui, que li hem de deixar temps a la massa perquè el llevat fagi la fermentació a temperatura ambient (a l'hivern trigarà perquè fa més fred, i a l'estiu treballarà millor i més ràpid). Si pel contrari posem la recepta directament al forn, el llevat es morirà i no ens serviràn de res.
   S'utilitza per fer pa, masses de pizzes, algunes receptes de croissants, brioixos, la coca de Sant Joan, etc.

LLEVAT QUÍMIC:
No és més que bicarbonat sòdic i altres components que, gràcies a la calor del forn, fan que les bombolles que s'han creat al batre molt bé els ingredients, s'expandeixin i donin esponjositat i suavitat a la massa.
   Abans s'utilitzava el bicarbonat que es pot trobar a les drogueries, però tot sol dóna un gust tirant a amarg a la massa (ho he comprovat ja que no entenia perquè m'havia de gastar els diners amb els sobrets i vaig fer alguns pastissos només amb bicarbonat, i el resultat NO és el mateix, sense cap dubte!).
   A moltes receptes americanes hi posen tant bicarbonat (baking soda) com llevat químic (baking powder), però mai bicarbonat tot sol. Per més informació cliqueu aquí.
     Aquest llevat s'utilitza per fer pa de pessic, coca de iogurt, pastissos, magdalenes, algunes galetes.

Molt interessant aquesta informació treta de lagemmotaalacuina.blogspot.com.es